El pes exacte

En una vila del sud de Rússia, fa molt de temps, viva un sabater molt envejós i venjatiu. Una vegada, se'n va anar a cal carnisser a comprar un parell de lliures de carn i quan ja se n'anava cap a casa amb la seva compra li va semblar que no feia el pes. Va tornar endarrera i va demanar al carnisser que li tornés a pesar la carn per comprovar si feia el pes just, però el carnisser s'hi va negar dient que tenia molta feina, la botiga plena de gent i que no podia perdre el temps. Quan el sabater va arribar a casa seva va pesar la carn en unes balances que tenia i, efectivament, hi faltaven un parell d'unces per a fer el pes exacte. Li va faltar temps per anar a denunciar el cas al jutge de la vila, que tenia fama de ser home just i amic de fer complir la llei. I li va demanar que, tenint en compte que el carnisser, a més d'haver-lo defraudat en el pes, no havia volgut atendre la seva reclamació i li havia fet perdre el temps, la carn que faltava per al pes que havia pagat havia de ser de l'esquena mateix del carnissser. El jutge i el sabater  es van representar a cal carnisser on el magistrat va fer que es pesés la carn de nou: exactament, faltava una unça i mitja per a fer el pes que el sabater havia pagat. I el jutge va manar que el sabater mateix, d'acord amb el que exigia, tallés de l'esquena del carnisser l'unça i mitja de carn que calia per a completar el pes.
-Això sí -va puntualitzar el jutge-; ha de ser exactament una unça i mitja, ja que exigeixes tanta exactitud.  Pobre de tu que en tallis més o menys, perquè et faig penjar a la forca més alta. El sabater es va tornar groc i no va saber què dir. I renunciant a complir la sentència se'n va tornar a casa tot avergonyit.

Albert Jané